Peace One Day va ser fundat pel britànic director de documentals i l'actor Jeremy Gilley al setembre de 1999. L'organització promou la idea d'un dia a l'any lliure de conflictes i la guerra, un dia d'una treva mundial amb independència de qualsevol tipus de conflictes.
Si voleu més informació:
Peace One Day.
dilluns, 25 de juliol del 2011
Estada a Cofrents (dia 3 i últim)
Segona nit. Pràcticament no es va adormir... excepte a això de les 7 del matí (¿?). 
El desdejuni era tot un poema i més sabent que s'havia retirat deliberadament el café (les nits estan per a descansar, no?). 
Segons marcava l'horari, era el moment d'ordenar les lleoneres i aconseguir que tot l'equipatge tornara a estar dins de la maleta... 
Una vegada acabada l'arreplega de l'equipatge i la neteja de l'alberg, gens millor que uns jocs mogudets.
Ara sí que estàvem al 100% per a afrontar un viatge de volta a Valencia... Viatge en què no se sentia una mosca en l'autobús (llàstima de no tindre fotos).
El desdejuni era tot un poema i més sabent que s'havia retirat deliberadament el café (les nits estan per a descansar, no?). 
Segons marcava l'horari, era el moment d'ordenar les lleoneres i aconseguir que tot l'equipatge tornara a estar dins de la maleta... 
Una vegada acabada l'arreplega de l'equipatge i la neteja de l'alberg, gens millor que uns jocs mogudets.Ara sí que estàvem al 100% per a afrontar un viatge de volta a Valencia... Viatge en què no se sentia una mosca en l'autobús (llàstima de no tindre fotos).
diumenge, 24 de juliol del 2011
Estada a Cofrents (dia 2)
Prova de la primera nit superada.
La veritat és que la gent que es quedà a l'alberg no va dormir massa, gran error si pensem en el que ens esperava hui: descens en piragua pel Cabriol.
Desdejuni, una breu caminada i arrivàrem al lloc on estaven esperant les piragües.
Ens vam posar els jupetins i ens van donar un curset accelerat de navegació. Després, per parelles o trios, a descendir pel Cabriol.
Després de dues hores de barallar-nos amb els rems per a avançar sense fer cercles, evitar les canyes de les vores, bolcar piragües... arribàrem al final del recorregut.
La tornada a l'alberg la vam fer amb trenet.
El trajecte va servir per a relaxar els braços, disfrutar de les vistes i veure com Miguel resolia el cub de Rubik.
Dinar i a refugiar-se de la que estava caient. Quan la calor va permetre poder fer alguna activitat, preparàrem el taller de cuina, taller en què es van preparar cinc receptes diferents:
Humus o paté de cigrons.
Sushi.
Paté d'olives verdes i negres.
Macedònia de fruites.
Pastissets de nata.
Seria el nostre berenar, així que hauríem d'esforçar-nos. Encara que a la vista no fora massa atractiu, tot el que preparàrem va desapareixer en un tres i no res.
A l'acabar arreplega de trastos, neteja de les taules, banys i a la dutxa.
Com la nit prometia ser llarga, era necessari omplir bé l'estómac durant el sopar.
Després de sopar i abans de la festa, Carles va dirigir un joc d'amagar-se per la contornada de l'alberg.
Això ens va demostrar que la gent no te por a la foscor sino a que puguen descobrir on s'amagat.
I després del joc, la festa promesa
A la 1 de la matinada, es va apagar la música i tothom les seues habitacions (per uns moments...) i els que adormien al ras, a la pista de tenis.
La veritat és que la gent que es quedà a l'alberg no va dormir massa, gran error si pensem en el que ens esperava hui: descens en piragua pel Cabriol.
Desdejuni, una breu caminada i arrivàrem al lloc on estaven esperant les piragües.
Ens vam posar els jupetins i ens van donar un curset accelerat de navegació. Després, per parelles o trios, a descendir pel Cabriol.
Després de dues hores de barallar-nos amb els rems per a avançar sense fer cercles, evitar les canyes de les vores, bolcar piragües... arribàrem al final del recorregut.
La tornada a l'alberg la vam fer amb trenet.
El trajecte va servir per a relaxar els braços, disfrutar de les vistes i veure com Miguel resolia el cub de Rubik.
Dinar i a refugiar-se de la que estava caient. Quan la calor va permetre poder fer alguna activitat, preparàrem el taller de cuina, taller en què es van preparar cinc receptes diferents:
Humus o paté de cigrons.
Sushi.
Paté d'olives verdes i negres.
Macedònia de fruites.
Pastissets de nata.
Seria el nostre berenar, així que hauríem d'esforçar-nos. Encara que a la vista no fora massa atractiu, tot el que preparàrem va desapareixer en un tres i no res.
A l'acabar arreplega de trastos, neteja de les taules, banys i a la dutxa.
Com la nit prometia ser llarga, era necessari omplir bé l'estómac durant el sopar.
Després de sopar i abans de la festa, Carles va dirigir un joc d'amagar-se per la contornada de l'alberg.
Això ens va demostrar que la gent no te por a la foscor sino a que puguen descobrir on s'amagat.
I després del joc, la festa promesa
A la 1 de la matinada, es va apagar la música i tothom les seues habitacions (per uns moments...) i els que adormien al ras, a la pista de tenis.
Estada a Cofrents (dia 1)
El dimecres 20 era el primer dels tres dies que passaríem a l'alberg de la Basta en Cofrents. Una hora i mitja de viatge i ja estàvem al poble, concretament a la primera activitat del programa: el camp de cordes.
La primera cosa que férem va ser esmorzar i agafar forces (ens farien falta) i després vam rebre una xarrada tècnica en relació amb el material que utilitzaríem.
Amb les coses clares, ens vam posar els arnesos (i maquillatge per l'ocasió)
i anàrem a familiaritzar-nos amb el material en una pista d'entrenament.
Com que tot el grup no podia fer l'activitat a l'hora, per a fer temps, ficàrem en pràctica la nostra punteria amb arcs o tiradors.
El camp de cordes estava dividit en set trams de diferent dificultat en els que, com ens havien avisat, hauríem de generar habilitats, per poder travessar-los.
El primer tram començava en una xarxa vertical, seguit d'uns troncs en zig-zag.
El segón tram tenia uns troncs fixes, xicotets, encara que desapareixien en alguns moments.
El tercer tram era el més complicat de tots. Estava format per troncs i passarel·les mòbils...
a banda de la temuda engrunsadora de Piolín.
El quart tram era el de la taula de surf, que havies de desplaçar-la amb la força dels teus braços, mentres mantenies l'equilibri.
Quint tram, una espècie de pont complicat de travessar, sobretot en la seua part central...
Per fi s'arribava a la torre. Això volia dir que començaves el sext tram: la xarxa horitzontal.
Només quedava un tram per a acabar tot el circuit: la tirolina.
I per descomptat que el circuit també el completaren les monitores i els monitors...
Havia d'arribar el temps de descans, així que ens en vam anar a la piscina a refrescar-nos, menjar i jugar
abans d'anar a l'alberg a anar a l'alberg a instal·lar-nos.
En acabant de sopar, llanterna en mà, anàrem a una pista de tenis pròxima a observar les estreles i a escoltar la història d'algunes constel·lacions. Pista a què la gent que volia adormir al ras va tornar poc després amb el seu sac, mentres la resta es quedava en l'alberg per a, també, dormir.
La primera cosa que férem va ser esmorzar i agafar forces (ens farien falta) i després vam rebre una xarrada tècnica en relació amb el material que utilitzaríem.
Amb les coses clares, ens vam posar els arnesos (i maquillatge per l'ocasió)
i anàrem a familiaritzar-nos amb el material en una pista d'entrenament.
Com que tot el grup no podia fer l'activitat a l'hora, per a fer temps, ficàrem en pràctica la nostra punteria amb arcs o tiradors.
El camp de cordes estava dividit en set trams de diferent dificultat en els que, com ens havien avisat, hauríem de generar habilitats, per poder travessar-los.
El primer tram començava en una xarxa vertical, seguit d'uns troncs en zig-zag.
El segón tram tenia uns troncs fixes, xicotets, encara que desapareixien en alguns moments.
El tercer tram era el més complicat de tots. Estava format per troncs i passarel·les mòbils...
a banda de la temuda engrunsadora de Piolín.
El quart tram era el de la taula de surf, que havies de desplaçar-la amb la força dels teus braços, mentres mantenies l'equilibri.
Quint tram, una espècie de pont complicat de travessar, sobretot en la seua part central...
Per fi s'arribava a la torre. Això volia dir que començaves el sext tram: la xarxa horitzontal.
Només quedava un tram per a acabar tot el circuit: la tirolina.
I per descomptat que el circuit també el completaren les monitores i els monitors...
Havia d'arribar el temps de descans, així que ens en vam anar a la piscina a refrescar-nos, menjar i jugar
abans d'anar a l'alberg a anar a l'alberg a instal·lar-nos.
En acabant de sopar, llanterna en mà, anàrem a una pista de tenis pròxima a observar les estreles i a escoltar la història d'algunes constel·lacions. Pista a què la gent que volia adormir al ras va tornar poc després amb el seu sac, mentres la resta es quedava en l'alberg per a, també, dormir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)